a mi. fer (a algú) retret de posar (o fer) un bon capçal(a algú), fer un arreplec d'imputacions a algú. fer (algú) responsable(d'una cosa) atribuir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

reportat el que havíeu dit de mi a la reunió. vendre(fig.). Qui te l'ha venuda, aquesta història inversemblant? dir. M'han dit el que havies fet a la festa. ressenyar, contar succintament. biografiar, contar (esp. escrivint-la) la vida d'una persona. omplir el cap(d'algú), contar-li un munt de coses [...]

honorar, retre honor. Honor és, evidentment d'un sentit més ampli que honra. Honor és més aviat actiu; honra, passiu. En alguns casos honor i honra són intercanviables: Atemptar a l'honor (o a l'honra) d'una dona. Honors (o honres) fúnebres. És un honor (o una honra) per a mi... 2 castedat. 3 glòria [...]

de fer una cosa al·legant motius adients. desdenyar-se. No em desdenyo pas de fer-ho, encara que això no em pertoqui a mi. excloure, refusar la participació d'una persona en una societat, en un local, etc. desdotar, refusar a algú el dot que li pertoca. protestar una lletra de canvi, refusar de [...]

gust. venir de gust(una cosa), agradar a algú de fer-la. Cp. satisfer Ant. Desagradar. Disgustar. Desplaure. No dir res una cosa a algú: no agradar-li particularment. A mi el cant flamenc no em diu res. Venir a repel una cosa: desagradar de fer-la [...]

, paga anticipada. pac, en la frase en pac de, en paga de, en recompensa de. En pac dels meus favors malparla de mi. bou, paga anticipada que un fabricant fa a un treballador per una feina a fer. cop de bossa, paga considerable. Un cop de bossa no mata (refrany). contracanvi [...]

prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la [...]

caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se(->). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-seo aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-seo acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat [...]

paga. Li vaig deixar diners i ell, en paga, malparla de mi. en revenja(iròn.). Tu l'has tret d'un embolic i ell, en revenja, diu mal de tu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]